Context, joies i objectes contemporanis - Activitat

Tancar la finestra Peça anterior Peça següent

Itineràncies

Elsa Inzunza

Les joies de l'artista Elsa Inzunza a la galeria Context.

Tancar la finestra Peça anterior Peça següent

 

Ets arquitecta de professió, vas arribar a Barcelona al 1995 per ampliar els teus estudis. Què et va portar a interessar-te per la joieria?

 

Si, sóc arquitecta, i vaig arribar a Barcelona per a fer estudis de Doctorat. Vaig començar a treballar per a una empresa constructora  que em permetia guanyar-me bé la vida però en la que no podia desenvolupar  les meves idees ni dissenyar, que era el que a mi m’agradava. Feia temps que volia aprendre l’ofici de joier, però no trobava temps per a fer-ho. Un dia, per casualitat, vaig trobar un flyer d’uns cursos de joieria; hi vaig anar, i des del primer dia, vaig sentir que era allò el que havia estat buscant… després vaig investigar pel meu compte, fent auto formació, fins que vaig trobar el Taller Perill al barri de Gràcia, lloc on he après moltes tècniques durant anys... I a poc a poc he anat fent camí… fins a arribar aquí.

 

Comentes que la joieria és com treballar l’arquitectura a petita escala. Quin significat té això per tu?

 

És que cada vegada que se’m ve al cap alguna idea, faig esbossos, penso en la forma, en el significat, en la manera que s’ha de muntar una peça…. Que sigui resistent, lleugera, que agradi… és una mena de petit projecte… que al final del procés s’ha de construir i s’ha d’utilitzar… com l’arquitectura.

 

En les teves peces s’observa un clar procés de disseny i construcció racional que et porta a formes estilitzades, que contrasta amb la inspiració que tot sovint busques en formes de la natura i processos artesanals. Quin és el teu procés de treball?

 

Sempre estic amb un tros de paper i un portamines a mà. Tinc un quadern en el qual, sempre que em ve una idea, faig un dibuix i el vaig polint… investigo, faig fotos amb el mòbil de coses que m’agraden al carrer (una fulla, una planta, una textura)…  i sobretot, sempre estic buscant a dintre dels meus records tot allò que m’agrada i em fa sentir bé. Per exemple, vaig treballar una vegada el tema de “la Taula” en una classe de Projectes de Joieria Contemporània… s’havia  de dir que era la taula per a nosaltres, i em recordo que de seguida em va venir al cap una taula que havia vist un dia en un poble de la Vall d’Aran… ens havien portat el menjar a sobre d’uns trossos de pissarra. Aquell era el meu record d’una taula… i vaig fer un parell de peces en pissarra que encara conservo com a part de la meva col·lecció intima i particular. Passo molt de temps davant d’un  tros de paper en blanc i no surt res (es part del procés de disseny)… me’n vaig a dormir, i més d’una vegada m’he hagut d’aixecar  a la matinada a fer quatre ratlles, ja que em desperto perquè estic somniant la solució…. suposo que encara dormint estic donant voltes al cap. Aquest es el meu procés de treball.

 

Pel que fa a la utilització dels materials, en les teves darreres peces s’observa una clara preferència per la Fòrmica combinada amb la plata i d’altres materials.  Quines avantatges t’aporta la seva utilització?

 

Havia estat buscant moltes formes d’aplicar color a les meves peces. Vaig provar amb esmalts, amb pàtines, amb pintures en esprai…. (tècniques que encara utilitzo)… però un dia vaig provar amb la Fòrmica i em va agradar moltíssim. Té una varietat de colors espectaculars, algunes tenen inclòs textura! Es molt lleugera, i el color no marxa… es pot mullar, si cau no es trenca… encara que treballar-la es molt laboriós, pel resultat de les meves peces val  la pena la feina.  A més, les línies que m’agraden treballar s’adapten perfectament al material. És com una fusió de forma-material-concepte que va tot junt. A més, puc treballar en petit i gran format, el que em dóna un gran joc de possibilitats.

 

La teva darrera col·lecció JARDÍ OTOMÍ, és un clar exemple d’aquesta imbricació entre lo conceptual  i lo artesanal . Ens pots parlar d’aquesta col·lecció?

 

Aquesta col·lecció crec que és el resultat de moltes vivències a nivell personal i professional, i de molta investigació. ...... Són peces que interpreten o fan un resum de les formes naturals creades pels Otomíes. Aquesta col·lecció m'ha permès perdre la por i fer combinacions de colors que en un altre context semblarien impossibles, i deixar volar la imaginació.

 

Com tu mateixa dius, fins ara la teva font d’inspiració ha estat la cultura, l’artesania i el paisatge mexicà. Contemples la possibilitat de treballar amb altres cultures i paisatges?. Tens algun projecte en aquest aspecte?

 

 I tant que sí! Encara que Mèxic m'ha servit de font d'inspiració, perquè porto al cap i al cor un bagatge de records impressionants, fa temps que busco fer un treball inspirat en Gaudí i Barcelona... Penso que encara no ho he aconseguit... i et dic "penso", perquè fa un parell d'anys em van publicar una peça en una revista als Estats Units, i el text de peu de foto deia: "La influència mexicana i mediterrània es veuen clarament en aquest fermall. La força del color i la sinuositat de les formes ... reflecteixen clarament que l'artista viu a Barcelona". Mare meva! però si jo no ho havia pensat mai! Va ser una visió diferent de la meva feina des d'un altre continent, que em va fer adonar del que havia estat fent, sense pensar i sense intenció! ... fa temps que busco inspiració en la pintura catalana i espanyola.... Miró i Velázquez estan en el punt de mira.... Inspiració pels propers projectes.

 

©Context   |   c. Viñolas, 10 Sant Cugat del Vallès   |   Telèfon 935 893 806   |   Contacta amb nosaltres per correu electrònic galeria@context.cat   |   Avís legal
Consulta el nostre canal de Facebook Consulta el nostre Pinterest Consulta el nostre canal de Youtube