Cada any dos temes i cada cop un repte.

Igual que amb Lo Imposible, Lo Salvaje ha sortit també en certa manera dels moments que estem vivint. Entre tantes salvatjades em semblava interessant proposar aquest tema com ca punt d sortida.

No se si realment es poden trobar molts d’aquests conceptes en les peces presentades, diria que a primera vista més aviat el contrari, però mirant darrere les peces, veig a Alicia Giráldez aixafant salvatgement els claus fins convertir-los en un elegant collar, o a Lourdes Carmelo esmicolant el vell violí del seu fill per aconseguir un collar que ens sorprèn per la seva forma. Un acte de vandalisme o de transfiguració?.

Lola Gratacós ens parla de pell ferida i Carme Roher sembla que ha passat per una tribu de la selva. Totes i cadascuna han deixat sortir el petit animal que portem a dins, algunes més amagat que d’altres.

Altres en canvi com Nicole Deuster, més òbviament, amb la meticulosa confecció dels seus homes salvatges, no tan sols ha tractat el tema, sinó que converteix a qui ho porta en còmplice  de la seva joia salvatge.

N’hi ha que somnien amb paisatges verges, d’altres mal-somnien Tsunamis, i a tots nosaltres ens conviden a tenir els nostres propis somnis salvatges.

Silvia Walz, març 2014